Vull jugar

 

El públic va aplaudir entusiasmat. La guanyadora va eixugar-se les llàgrimes que li queien per les galtes i va alçar els braços. Per fi havia guanyat un concurs de la tele! Els premis eren fantàstics: una màquina de cosir portàtil i un abonament d’autobús per a deu anys. En realitat ni una cosa ni l’altra no li feien cap falta: de cosir, ella no en sabia, i a la faena, sempre hi anava amb tren. Però tant li feia. El més important era haver guanyat…

 


 

Editorial: Cruïlla, Barcelona, 1995
Il·lustracions: Arnal Ballester
ISBN: 978-84-8286-090-9
Premi Vaixell de Vapor 1995
Premi Samaruc 1997

 


 

Enllaços:

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escortsistanbul escorts
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort