CABECERALEVANTE

Segona vida

Voldríem rescatar cada minut compartit amb vosaltres, absències estimades, cada gest, cada paraula, cada silenci.  Voldríem gaudir novament d’aquelles mirades còmplices cuinades amb un bull de riures de primavera o de l’instant en què l’abraçada paralitzava els sotracs que pretenien destruir-nos. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Depredadors

En són cinc. Van per la ciutat en festes com si en foren mil. Llueixen múscul. La roba sadollada de suor, licor i fum. Quins mascles!, es congratulen. Mirada de depredadors. Membre en posició d’atac. Neurones narcotitzades.

S’entretenen admirant un cotxe exclusiu, roig com la sang dels bous que tacarà els carrers. Voldrien posseir-lo però no hi deixen ni una ditada, no fóra cosa que l’amo els sorprenguera embafant-ne els vidres amb el seu alé aviciat. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Trobar-nos

De vegades, cal trobar-nos perquè necessitem conviure amb altres éssers que ens alimenten l’esperit, comparteixen destins amb nosaltres o records d’estimes perdudes.

D’altres, cal trobar-nos per créixer, per demostrar i demostrar-nos que som capaços de molt més del que ens confessem en la solitud de les nostres batalles particulars. La força uneix i engrandeix però, sobretot, retroalimenta més i més força, és a dir més i més poder de decisió sobre el nostre destí. (Llegir més)

DiariLaVeu

Primavera per a Guillem

Darrere del teu record, Guillem, mirades que porten el teu somriure a la retina i que t’acompanyen en el viatge de la memòria.

Darrere del teu silenci, veus que xiuxiuegen el teu nom a cada instant per no oblidar les mans mortíferes que t’assassinaren.

I t’anem contant com la foscor es resisteix a diluir-se i com els llops continuen de cacera seguint rastres de sang. Et parlem de la pudor dels oblits i de les traïcions. I et cantem versos d’Estellés mentre t’alcem muixerangues perquè et bressole el so de la dolçaina. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Vents del món

Tot començà quan prohibiren pintar el cel. Literalment. Van dir que un llenç tan enorme, que arribava a tantes mirades i acollia les esperances de tantes veus, no podia continuar en mans d’artistes irreverents. I el van requisar. “De pas –afegiren– perquè no diguen que deixem les coses a mitges, posarem ordre allà dalt”. I van empaquetar la lluna i les estrelles, de manera que la immensa olla gasosa que havia cuinat l’univers, esdevingué una paret fúnebre. Estèril. (Llegir més)

DiariLaVeu

Iaia, iaio

0’25, iaia. Enguany, cobraràs un 0,25 més de pensió. Igual que els últims cinc anys. Que quant representa això? Un parell d’euros. Et posa la carn de gallina, veritat? Tot just per a un café amb llet ben calentet, iaia, dels que t’agraden quan fa fred però que espaies tant com pots perquè des del dia 1 de cada mes la teua pensió de misèria se’t desfà entre els dits com neula mullada. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Efe de Falles

Falles. Fragates fenomenals nascudes per foradar el fred fetiller. Fortaleses fetes de fusta i de petjades de muses.

Festivitat. Celebració de germanor que ens encomana fervor i, de vegades, terror.

Filòsof faller. Artista que crea figurants de cartó pedra amb la intenció de traure a ballar faules antigues i d’altres per estrenar. Faquir de l’art satíric. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Valencianada

És possible que dimarts passat, algú topara pels carrers de València amb colles d’adolescents, ara amb el cap abocat sobre els mòbils, ara amb la mirada en alt, com si d’uns turistes aplicats es tractara. Però no, no eren conqueridors urbans. O almenys, no de la manera que ho solem entendre. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Valencià sense etiquetes

Està en perill d’extinció el cigró? Les bresquilles, la vedella o el llobarro? És clar que no. Però el nom, sí. El seu nom en valencià, òbviament. Almenys en l’etiquetatge dels comerços. Moltes empreses de la terreta retolen únicament en castellà o, si de cas, hi afigen venecià o swahili segons la nacionalitat de les carteres que les visiten. És una mostra sublim de l’atenció que presten a la clientela. El tema, però, és que no ho fan mai en valencià. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Costa

Costa d’entendre que, de vegades, d’entre els milers d’éssers humans excepcionals, els pobles trien com a representants els individus que transiten per la vida voletejant d’engany en engany, dimonis disfressats d’ovelles que prometen edificar caus de felicitat quan, en el fons, només aspiren a construir-se un oasi privat amb la força de treball i les ferramentes dels altres. (Llegir més)