CABECERALEVANTE

I comencem a escriure

Encetem un any nou i ja hem promés regirar-ho tot, canviar els dies i els mesos de lloc, acoblar les estacions al nostre aire o, quan ens vinga de gust, espentar la nit i fer-la redolar pel precipici de l’ocàs. Pretenem conservar una bona part del passat, però alhora aspirem a renovar-nos de cap a peus i perfumar les activitats quotidianes amb aromes excitants. I tot, perquè destapar la incògnita de les coses és una manera de renàixer una vegada i una altra; de reconciliar-nos amb l’eternitat. Per això acceptem obrir cada alba, per desempallagar-nos de la incertesa, per il·luminar les ferides sagnants de l’esperit, per fer-nos creure que la claror sempre acaba imposant la seua presència a la nit, i no a l’inrevés. Llegir més

24141019486_4148780270_b

Les Magues de gener, Llibertat, Igualtat i Fraternitat

La veu del País Valencià

Filla meua, tens 5 anys i per a tu el món és una immensa esfera resplendent on vivim les persones que més estimes i també els amics fantàstics que poblen els teus somnis. Per a tu, cada instant és una fantasia emocionant que acceptes amb la candidesa de qui creu que tot és possible. I així ha de ser, perquè encara eres una criatura tendra que necessita pensar, per formar-se com a adult esperançat, que el món sempre té una possibilitat per regirar-se de l’inrevés, per fugir d’allò que fa mal i tornar a construir-se, bell i acollidor. Llegir més

violencia-genere-ombra

Dones del dolor

La veu del País Valencià

M’agradaria que la teua boca fóra d’argila color canyella per modelar-la amb fruïció i dibuixar-hi el somriure que el dolor va esborrar fa tant de temps.
M’agradaria que els teus cabells foren onades de mar per passar-hi lentament els dits i retrobar les il•lusions que un dia s’hi ofegaren.  Llegir més

malasort

Mala sort

La veu del País Valencià

Mala sort, senyor Rajoy, és un home amb molt mala sort. Ho dic perquè, a pesar que la meua mare va viure tants anys, malauradament, no la va conéixer. Malauradament per vosté, és clar, no per ella; ella no l’hauria ni olorat.  Llegir més

horta

Pau

La veu del País Valencià

El primer Pau és de l’horta. Té 13 anys i està perdudament enamorat. “Des que tinc ús de raó”, confessa. Perdudament enamorat de l’horta.
Coneix el pes del sol brunzent sobre la seua esquena inclinada un dia d’estiu. Ha matinat per acudir al crit exigent de l’aigua que vol penetrar als camps i fecundar-los. Ha begut el llenguatge dels homes i el dels animals, i ha pastat la terra abocat sobre els cavallons, atent a l’arquitectura que fuig cap a l’horitzó. I no se’n queixa. Mai.  Llegir més

14927500954_1d66331df2_o

Les meues filles nigerianes

La veu del País Valencià

Ara fa sis mesos del segrest. Sis! Les xiquetes continuen en mans dels fanàtics islamistes. Les famílies, desesperades, no en saben res.
Un dolor que ofega.
Un silenci que mata.
Tinc una filla nigeriana que no conec però que estime amb deler.  Llegir més

sauna

Rebel·lió a les saunes

La veu del País Valencià

És 3 de setembre, o 9 o 17. Tant se val!
En són 25 a l’aula o 31 o 40; tant se val!
D’infantil, de primària, de secundària o de batxillerat; tant és!
No ens importa la data, ni tan sols els personatges principals de l’obra.
L’única cosa que importa hui és que fa un sol de justícia, una calor que torra xulles i una humitat que es pot mastegar.  Llegir més

nostra

Caminants

La veu del País Valencià

No ens paralitzen les tempestes violentes que duen segles desfermant-se sobre nosaltres.
Passem precipicis, sortegem penya-segats i travessem serralades senceres.
No ens frenen el pas les bèsties que udolen la nostra mort; ni les llengües de foc que un dia van socarrar els peus del nostre país.  Llegir més

cv-1

Contes de la vida

La veu del País Valencià

Pàgines arrugades, empremtes de dits de xocolate, lletres diluïdes enmig de gotes capritxoses… Els contes de la infància van esdevenir, un dia, els mapes dels nostres primers anys de vida. Vam travessar amb ells aquell pont gegantesc que separa la a de la b; vam aconseguir completar l’infinit trencaclosques de les síl·labes; vam desenroscar les primeres frases i, vencedors, les vam llançar a l’oceà blanc del nostre quadern. Quanta puresa en aquelles narracions, quanta brillantor en els nostres ulls!  Llegir més

ovidi-2

Ovidi, per Maria Jesús Bolta

La veu del País Valencià

Ja sé que ens vas deixar la teua casa perquè en tinguérem cura mentre tu feies vacances, però, mira, company, les coses han anat malament per ací, molt malament, i t’he de dir que aquella terra fecunda d’horta, de cims emboirats i d’ones, ha esdevingut un desert que arrecera les pitjors bèsties que mare ha parit. Aquells corcons que tant t’enutjaven, ja han posseït la casa sencera. Hi van entrar tots: cucs, sangoneres, fardatxos, paràsits que han ocupat les parets de la teua llar i des de dins la roseguen i l’esmicolen sense descans.  Llegir més