horta

Pau

La veu del País Valencià

El primer Pau és de l’horta. Té 13 anys i està perdudament enamorat. “Des que tinc ús de raó”, confessa. Perdudament enamorat de l’horta.
Coneix el pes del sol brunzent sobre la seua esquena inclinada un dia d’estiu. Ha matinat per acudir al crit exigent de l’aigua que vol penetrar als camps i fecundar-los. Ha begut el llenguatge dels homes i el dels animals, i ha pastat la terra abocat sobre els cavallons, atent a l’arquitectura que fuig cap a l’horitzó. I no se’n queixa. Mai.  Llegir més

14927500954_1d66331df2_o

Les meues filles nigerianes

La veu del País Valencià

Ara fa sis mesos del segrest. Sis! Les xiquetes continuen en mans dels fanàtics islamistes. Les famílies, desesperades, no en saben res.
Un dolor que ofega.
Un silenci que mata.
Tinc una filla nigeriana que no conec però que estime amb deler.  Llegir més

sauna

Rebel·lió a les saunes

La veu del País Valencià

És 3 de setembre, o 9 o 17. Tant se val!
En són 25 a l’aula o 31 o 40; tant se val!
D’infantil, de primària, de secundària o de batxillerat; tant és!
No ens importa la data, ni tan sols els personatges principals de l’obra.
L’única cosa que importa hui és que fa un sol de justícia, una calor que torra xulles i una humitat que es pot mastegar.  Llegir més

nostra

Caminants

La veu del País Valencià

No ens paralitzen les tempestes violentes que duen segles desfermant-se sobre nosaltres.
Passem precipicis, sortegem penya-segats i travessem serralades senceres.
No ens frenen el pas les bèsties que udolen la nostra mort; ni les llengües de foc que un dia van socarrar els peus del nostre país.  Llegir més

cv-1

Contes de la vida

La veu del País Valencià

Pàgines arrugades, empremtes de dits de xocolate, lletres diluïdes enmig de gotes capritxoses… Els contes de la infància van esdevenir, un dia, els mapes dels nostres primers anys de vida. Vam travessar amb ells aquell pont gegantesc que separa la a de la b; vam aconseguir completar l’infinit trencaclosques de les síl·labes; vam desenroscar les primeres frases i, vencedors, les vam llançar a l’oceà blanc del nostre quadern. Quanta puresa en aquelles narracions, quanta brillantor en els nostres ulls!  Llegir més

ovidi-2

Ovidi, per Maria Jesús Bolta

La veu del País Valencià

Ja sé que ens vas deixar la teua casa perquè en tinguérem cura mentre tu feies vacances, però, mira, company, les coses han anat malament per ací, molt malament, i t’he de dir que aquella terra fecunda d’horta, de cims emboirats i d’ones, ha esdevingut un desert que arrecera les pitjors bèsties que mare ha parit. Aquells corcons que tant t’enutjaven, ja han posseït la casa sencera. Hi van entrar tots: cucs, sangoneres, fardatxos, paràsits que han ocupat les parets de la teua llar i des de dins la roseguen i l’esmicolen sense descans.  Llegir més

mjb

Primavera d’hivern

La veu del País Valencià

Al meu país fa anys que fa fred, molt de fred. Un fred que ens talla les paraules i ens paralitza els gestos. No importa l’hora del dia, ni tan sols les estacions. Fa fred a tothora: a l’estiu i a la tardor, també a la primavera i, fins fa no res, a l’hivern punyent.  Llegir més

madre-amamanta1.jpg_640_640

Mare

La veu del País Valencià

Mira que bonica que eres. Et contemple i em sembla que el temps t’ha estimat igual com ho ha fet la vida. Els trets elegants del teu rostre, l’esveltesa del coll, les teues maneres refinades, em fan pensar que sempre has sigut una reina atrapada en el paper equivocat, plena de bondat, rebel sovint, respectuosa sempre.  Llegir més

multa

Nadal de multa felicitat

La veu del País Valencià

M’alce prompte per córrer pel parc i em para un goril·la de discoteca camuflat de policia (multa per fer esport en lloc no habilitat). Dic que deu estar de broma (multa per resistència a l’autoritat) i que jo faig esport perquè Mato manté que ser manta mata (multa per ultratge a representant del poble). Em pose a parir (multa per intent d’avortament) i me’n vaig feta un bou repassant els arbres genealògics de cada membre del govern (multa per injúries en via pública), mentre em pose la caputxa perquè m’estic refredant (multa per alterar l’ordre públic encaputxada).  Llegir més

agonia-1

Agonia

La veu del País Valencià

Des de fa un temps viu encollida, com si el fet d’empetitir-se, de fer-se invisible, la posara a recer del seu destí cruel. Fins fa uns anys, encara s’alçava, orgullosa, i feia valdre la seua bellesa i aquella aroma que trasbalsava tots els éssers vius de la zona. Era la reina del poble, la que despertava primera, la que es rendia l’última, quan els darrers raigs de sol suplicaven, agonitzants, des d’un horitzó diluït, uns instants més de vida.  Llegir més