CABECERALEVANTE

Arc iris

Que generosa que ha sigut sempre la Natura! Ha permés tantes varietats i diferències que encara estem intentant identificar les formes de vida que ens acompanyen en aquest viatge a través del temps.
Ha parit sabanes polsegoses, tundres gèlides i deserts que amaguen miratges. No s’ha sorprés quan ha hagut de transitar per muntanyes nívies, monstres de roques foses pels focs de l’univers; ni tampoc ho ha fet quan ha engendrat els oceans, camps de batalla d’éssers minúsculs o gegantins, transparents o refulgents. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

La casa

Quin és el record que ens empresona i ens trasllada una vegada i una altra a un indret que ja forma part del que som i serem? En quin moment exacte sentim que vivim adherit a un paisatge?

Tanques els ulls i rememores les cases que has habitat i que la vida ha anat apartant del teu camí. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

En valencià

Alguns diuen que la nostra llengua, el valencià, és perillosa. Que és capaç de llançar-te de cap a un barranc inundat i arrancar-te literalment el cotxe de les mans, sense deixar-te temps ni per recitar les 5 vocals.
Qualsevol altra llengua imperial, en canvi, et protegirà la vida i la butxaca. (Llegir més)
CABECERALEVANTE

Il·lusions

Ja sé que als tretze anys eres tota una persona experimentada. Portes milers de dies navegant entre les tempestes de la vida. Vas començar exercitant les cames, després feres un pas, vas caure, en feres un altre, i així encetares el camí. Convertires aquells sons guturals inicials en paraules. Desxifrares els dibuixos que van resultar ser lletres que, unides entre elles, et van dur a l’univers dels mots. Quin recorregut! Quant d’esforç! (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Desig heretat

Quan vaig nàixer, no es van sentir càntics al temple, ni cap sobirà em va oferir mirra, encens i or. Que jo sàpia, no brillava cap estrella majestuosa al cel i no van cantar els àngels. Tanmateix, em consta que els pares van plorar d’alegria i em conten que els familiars i el veïnat sencer van celebrar-ho amb copetes d’anís i pastes de sagí dolç. Certament, entre tots, em van elevar al tron de reina de l’univers. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Pregària arran de terra

No sé qui és Pau, ni Amor ni tampoc Solidaritat. No identifique els esperits eteris que coronen els seus noms amb majúscules, ni aquells que eleven la puresa dels actes senzills a l’altar de les gestes inaccessibles. La pompositat, de vegades, amaga en l’attrezzo mesquineses i zones d’ombres inquietants.

La meua religió s’escriu amb lletres baixes, arrapades al paper, perquè l’amor, la pau i la solidaritat, així, amb minúscula, es mouen a ras de terra, al lloc on habiten els éssers que flaquegen, aquells que no troben el coratge o la il·lusió per posar-se drets; és a dir, tots nosaltres. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

La carta

Acabe de rebre una carta. No, no es tracta d’un escrit de trets mecànics, anodí i sempre moribund, de procedència impersonal, que ens reclama un deute inesperat o ens amenaça amb fets que ens poden malmetre l’existència. Em referisc a una carta autèntica, d’aquelles que antany servien de cordó umbilical entre familiars o amics, consolaven cossos desarrelats o prometien felicitats. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Hivern

Diuen que en un plec del món existeix un país on la vida és tan efímera que fins i tot les flors s’han rendit a la mort. Per això mantenen els pètals premuts davall les tones d’enderrocs que soterren el paisatge circumdant.

Aquesta terra, llunyana en el temps però propera en l’espai, té un nom que un dia va centellejar en el firmament de les civilitzacions: Síria. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Imaginem

Visc en una terra que ha patit una infinitat d’injustícies i que encara en sofreix. Així i tot, no hi falten esforços per desbrossar els nostres aiguamolls personals i per preservar-hi l’escalfor de la solidaritat. Fins a tal punt ha canviat el paisatge, que una bona part de la societat ha començat a denunciar les riuades de baixa ètica que han pretés engolir-nos. I som feliços. Almenys, una miqueta més feliços que en el passat recent. (Llegir més)

CABECERALEVANTE

Ella

Resseguir una llàgrima de pluja en l’anvers de la finestra que t’arrecera de les tempestes de l’existència.  Llançar al vent un esclat de riure que naix del centre del cos i del cor i que expulsa, alhora,  les sagetes endimoniades que t’enverinaven. Embarrancar la teua barca sense fre en la placidesa d’una mirada líquida. Engalanar els dies grisos. Trossejar els glaciars que ens estomaquen diàriament. Resseguir la cresta d’una onada que s’enfonsa en un futur turquesa. Puntejar de verd la terra cremada dels sentiments. (Llegir més).