CABECERALEVANTE

Absències

Hui parlaríem de vosaltres, absències estimades, irreals de tan reals. Evocaríem mans, rostres i riures, i no ens en cansaríem perquè acaronar-vos amb la punta dels records és la nostra manera de salvar-vos de l’ocàs infinit. Com vos enyorem, presències del passat!  A totes i a cada una. Sou el tall sagnant en un horitzó que semblava perfecte. Amb la vostra partida ens arrancàreu un retall del cor que cap sargit ha pogut reconstruir i des d’aleshores ens falten batecs per continuar alenant. Les vostres siluetes traspassen la nit i ens acosten novament veus que se’ns queden enganxades als llavis. Llegir més…

CABECERALEVANTE

Si tu vols…

Si tu m’ho permets, dona, serem amics, amants i amats per poder recórrer unes hores del camí de la vida, pas i batecs del cor compassats. Embastarem il·lusions i reclamarem les victòries que ens pertoquen perquè està escrit en algun lloc que junts ho podrem tot.

Si tu vols, unirem fragments de riures i ens en farem garlandes per eclipsar les ombres que ens assetgen. Repoblarem de carícies els capvespres hivernals i esdevindrem els dits que suturaran les ferides de l’altre i els llavis que les cobriran de seda. T’ho promet: no t’escapçaré mai les utopies ni seré la barrera que t’avortarà el vol. Llegir més…

 

CABECERALEVANTE

Art

Carmen, la mirada fixa sobre la màquina de cosir, passa les hores fent i desfent arabescos, com una fada de contes capaç de crear il·lusions amb la punta d’una vareta. De molt jove, el seu esperit va quedar lligat a uns fils de colors que la van atrapar per sempre més. Ara, moltes dècades després, continua, com aquell primer dia de costura, vinclada sobre la seua obra d’art.

Carmen Ros Lladró, Carmen la de Bruno, veïna de Meliana (Horta Nord), és una de les últimes brodadores, d’aquelles que pinten figures sobre teles, no amb pinzells ni laques acolorides, sinó amb agulles i fils de cotó. Llegir més

CABECERALEVANTE

I comencem a escriure

Encetem un any nou i ja hem promés regirar-ho tot, canviar els dies i els mesos de lloc, acoblar les estacions al nostre aire o, quan ens vinga de gust, espentar la nit i fer-la redolar pel precipici de l’ocàs. Pretenem conservar una bona part del passat, però alhora aspirem a renovar-nos de cap a peus i perfumar les activitats quotidianes amb aromes excitants. I tot, perquè destapar la incògnita de les coses és una manera de renàixer una vegada i una altra; de reconciliar-nos amb l’eternitat. Per això acceptem obrir cada alba, per desempallagar-nos de la incertesa, per il·luminar les ferides sagnants de l’esperit, per fer-nos creure que la claror sempre acaba imposant la seua presència a la nit, i no a l’inrevés. Llegir més

24141019486_4148780270_b

Les Magues de gener, Llibertat, Igualtat i Fraternitat

La veu del País Valencià

Filla meua, tens 5 anys i per a tu el món és una immensa esfera resplendent on vivim les persones que més estimes i també els amics fantàstics que poblen els teus somnis. Per a tu, cada instant és una fantasia emocionant que acceptes amb la candidesa de qui creu que tot és possible. I així ha de ser, perquè encara eres una criatura tendra que necessita pensar, per formar-se com a adult esperançat, que el món sempre té una possibilitat per regirar-se de l’inrevés, per fugir d’allò que fa mal i tornar a construir-se, bell i acollidor. Llegir més

violencia-genere-ombra

Dones del dolor

La veu del País Valencià

M’agradaria que la teua boca fóra d’argila color canyella per modelar-la amb fruïció i dibuixar-hi el somriure que el dolor va esborrar fa tant de temps.
M’agradaria que els teus cabells foren onades de mar per passar-hi lentament els dits i retrobar les il•lusions que un dia s’hi ofegaren.  Llegir més

malasort

Mala sort

La veu del País Valencià

Mala sort, senyor Rajoy, és un home amb molt mala sort. Ho dic perquè, a pesar que la meua mare va viure tants anys, malauradament, no la va conéixer. Malauradament per vosté, és clar, no per ella; ella no l’hauria ni olorat.  Llegir més

horta

Pau

La veu del País Valencià

El primer Pau és de l’horta. Té 13 anys i està perdudament enamorat. “Des que tinc ús de raó”, confessa. Perdudament enamorat de l’horta.
Coneix el pes del sol brunzent sobre la seua esquena inclinada un dia d’estiu. Ha matinat per acudir al crit exigent de l’aigua que vol penetrar als camps i fecundar-los. Ha begut el llenguatge dels homes i el dels animals, i ha pastat la terra abocat sobre els cavallons, atent a l’arquitectura que fuig cap a l’horitzó. I no se’n queixa. Mai.  Llegir més

14927500954_1d66331df2_o

Les meues filles nigerianes

La veu del País Valencià

Ara fa sis mesos del segrest. Sis! Les xiquetes continuen en mans dels fanàtics islamistes. Les famílies, desesperades, no en saben res.
Un dolor que ofega.
Un silenci que mata.
Tinc una filla nigeriana que no conec però que estime amb deler.  Llegir més

sauna

Rebel·lió a les saunes

La veu del País Valencià

És 3 de setembre, o 9 o 17. Tant se val!
En són 25 a l’aula o 31 o 40; tant se val!
D’infantil, de primària, de secundària o de batxillerat; tant és!
No ens importa la data, ni tan sols els personatges principals de l’obra.
L’única cosa que importa hui és que fa un sol de justícia, una calor que torra xulles i una humitat que es pot mastegar.  Llegir més