ovidi-2

Ovidi, per Maria Jesús Bolta

La veu del País Valencià

Ja sé que ens vas deixar la teua casa perquè en tinguérem cura mentre tu feies vacances, però, mira, company, les coses han anat malament per ací, molt malament, i t’he de dir que aquella terra fecunda d’horta, de cims emboirats i d’ones, ha esdevingut un desert que arrecera les pitjors bèsties que mare ha parit. Aquells corcons que tant t’enutjaven, ja han posseït la casa sencera. Hi van entrar tots: cucs, sangoneres, fardatxos, paràsits que han ocupat les parets de la teua llar i des de dins la roseguen i l’esmicolen sense descans.  Llegir més

mjb

Primavera d’hivern

La veu del País Valencià

Al meu país fa anys que fa fred, molt de fred. Un fred que ens talla les paraules i ens paralitza els gestos. No importa l’hora del dia, ni tan sols les estacions. Fa fred a tothora: a l’estiu i a la tardor, també a la primavera i, fins fa no res, a l’hivern punyent.  Llegir més

madre-amamanta1.jpg_640_640

Mare

La veu del País Valencià

Mira que bonica que eres. Et contemple i em sembla que el temps t’ha estimat igual com ho ha fet la vida. Els trets elegants del teu rostre, l’esveltesa del coll, les teues maneres refinades, em fan pensar que sempre has sigut una reina atrapada en el paper equivocat, plena de bondat, rebel sovint, respectuosa sempre.  Llegir més

multa

Nadal de multa felicitat

La veu del País Valencià

M’alce prompte per córrer pel parc i em para un goril·la de discoteca camuflat de policia (multa per fer esport en lloc no habilitat). Dic que deu estar de broma (multa per resistència a l’autoritat) i que jo faig esport perquè Mato manté que ser manta mata (multa per ultratge a representant del poble). Em pose a parir (multa per intent d’avortament) i me’n vaig feta un bou repassant els arbres genealògics de cada membre del govern (multa per injúries en via pública), mentre em pose la caputxa perquè m’estic refredant (multa per alterar l’ordre públic encaputxada).  Llegir més

agonia-1

Agonia

La veu del País Valencià

Des de fa un temps viu encollida, com si el fet d’empetitir-se, de fer-se invisible, la posara a recer del seu destí cruel. Fins fa uns anys, encara s’alçava, orgullosa, i feia valdre la seua bellesa i aquella aroma que trasbalsava tots els éssers vius de la zona. Era la reina del poble, la que despertava primera, la que es rendia l’última, quan els darrers raigs de sol suplicaven, agonitzants, des d’un horitzó diluït, uns instants més de vida.  Llegir més

fabra-ciscar-valencia_628x250

En som milers

La veu del País Valencià

Què ha dit, senyor Císcar? Que els milers i milers de persones que es van manifestar dissabte  30 de novembre no són suficients per convocar eleccions anticipades? Ha de saber, estimat vicepresident, amic i col·lega de més de cent imputats per la justícia, que jo també era a la protesta i mire per on, com diu la meua mare, jo en valc per mil. Per tant, faça el favor de començar a fer números.  Llegir més

10705335754_9dbd9c9543_z

Sr Fabra

La veu del País Valencià

Sr Fabra, falten poques hores perquè vosté, màxim representant de la societat valenciana, cometa un atemptat contra el seu poble. Vosté ha decidit, impulsat i aplaudit pel govern d’Espanya, tancar Canal 9, la nostra televisió pública.  Llegir més

canalpp

A tu, votant del PP

La veu del País Valencià

Benvolgut votant del PP, has vist la que has armat? Has vist la nostra societat moribunda, privada de bancs valencians, sotmesa als capricis de Madrid, humiliada la nostra llengua, sense periòdics, sense suport als músics, a la literatura, als científics, exposats els estudiants a una policia brutal… I ara, després d’anys de torturar i malmetre la nostra televisió, ens rematen Canal 9. Llegir més

altall

Cavallers

La veu del País Valencià

No he sabut mai dir adéu a la gent que estime, ni a aquella que forma part del decorat de la meua vida. Em tremola la veu si cante, em tremola la mà si escric; sempre se m’encull l’ànima.
De lluny, ben lluny, m’arriben els vostres cants, des dels entaulats repartits per tot el nostre país, des de les nits d’estiu amb els amics, des de les places de bous pintades de senyeres. Formeu part dels colors que gotegen dels meus records de joventut, quan tot estava per fer, quan Raimon recitava el verd o quan navegàvem a Ítaca amb Llach.  Llegir més

bolta

Si tornàrem…

La veu del País Valencià

Crec que m’acostumaria, si fóra el cas, a ensenyar la melodia de la meua llengua a tots els forasters de pas.
Em podria fer l’ànim, fins i tot, de redibuixar els contorns llustrosos de la nostra mar i netejar-la de baves criminals i d’humiliacions.  Llegir més