agonia-1

Agonia

La veu del País Valencià

Des de fa un temps viu encollida, com si el fet d’empetitir-se, de fer-se invisible, la posara a recer del seu destí cruel. Fins fa uns anys, encara s’alçava, orgullosa, i feia valdre la seua bellesa i aquella aroma que trasbalsava tots els éssers vius de la zona. Era la reina del poble, la que despertava primera, la que es rendia l’última, quan els darrers raigs de sol suplicaven, agonitzants, des d’un horitzó diluït, uns instants més de vida.  Llegir més