altall

Cavallers

La veu del País Valencià

No he sabut mai dir adéu a la gent que estime, ni a aquella que forma part del decorat de la meua vida. Em tremola la veu si cante, em tremola la mà si escric; sempre se m’encull l’ànima.
De lluny, ben lluny, m’arriben els vostres cants, des dels entaulats repartits per tot el nostre país, des de les nits d’estiu amb els amics, des de les places de bous pintades de senyeres. Formeu part dels colors que gotegen dels meus records de joventut, quan tot estava per fer, quan Raimon recitava el verd o quan navegàvem a Ítaca amb Llach.  Llegir més