“...el futur, de vegades, s'embolica amb el passat,
i el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.”
La convivència familiar és un malson.
Però, tot és a punt de canviar quan arribe
el senyal que tots els pares i mares
esperen pacientment.
Si els éssers humans fórem d’una altra pasta permetríem que la poesia descendira sobre les ciutats, s’enroscara als fanals, escalara façanes i entrara a les alcoves per cantar-nos les passions que ens empresonen o ens eleven, i perfumar-...
De normal, hi solem arribar tard i ens n’estranyem. No ens expliquem com hem pogut desertar del compromís, posat que preteníem, amb tot el cor i la voluntat, fer costat al familiar desesperat o a la companya que aguarda, amb l’angoixa barr...
