“...el futur, de vegades, s'embolica amb el passat,
i el dolor i l'afecte sempre es donen la mà.”
La convivència familiar és un malson.
Però, tot és a punt de canviar quan arribe
el senyal que tots els pares i mares
esperen pacientment.
Confinar-se, recloure’s, aïllar-se… No havia conjugat mai tantes vegades aquests verbs en primera persona del singular. Com la majoria de la humanitat, porte una eternitat frenant els impulsos que fa no res m’espentaven a obrir la por...
El temps compartimentat en un trencadís de segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, dècades, segles… és una construcció humana, un miratge de la ment, un acord tàcit de gent civilitzada. Fora d’ací, el temps és un alé sostin...
